Aquesta història comença quant a tres jugadors Badalonins de Rugby del B.U.C. de Barcelona, els va passar pel cap  fundar un club a la seva ciutat, BADALONA.
Els noms d’aquests tres companys, són Josep Clapés, Jaume Puntí i Jaume Parcerisas.
La idea va tirar endavant;  així el 1.961 en els Banys “Tiburón,” lloc de trobada del jovent badaloní, s’hi constitueix el Club, posant-li el nom de TIBURON U.C. (TUC), el primer President, va ser el Sr. Fonollà, propietari dels banys.
Però va sorgir la proposta de jugar al camp del Club de Futbol Badalona, calia però que el Club es constituís com a secció del C.F. es va acceptar i per tant, el 30 de setembre de 1.961, s’inscriu a la Federació entrant en competició la temporada 1.961-1.962.


La vinculació amb el  CF Badalona, de seguida va fer aigües, ja que econòmicament, el C.F. ofegava la secció de Rugby. No es va acabar ni la temporada, el Rugby va tornar a ser TIBURON U.C. (TUC).
El TIBURON U.C. s’entrenava a la platja i va jugar uns anys en el camp de futbol de Sant Adrià de Besòs, instal·lació que no va trigar a desaparèixer; això farà que l’equip passes a jugar els partits allà on la Federació designava.
Malgrat  aquesta situació, el Club es va anar consolidant, així, el 1.968  deixa la platja i el nom de TIBURON U.C. i és converteix en secció de Rugby de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona (UGD) això permet poder entrenar en les pistes d’atletisme (de terra) situades a la zona esportiva de la fàbrica Cros, i que aquesta Empresa va cedir a la UGD.
Els partits però no es podien jugar a Badalona i com que la quantitat d’equips era superior a les instal·lacions disponibles, la Federació Catalana sortejava les hores lliures dels camps existents, i al nostre equip li tocava sempre jugar els partits de “casa” a les vuit del matí a Cornellà; també es va jugar en uns camps de la Federació a Viladecans, aquesta situació, va durar fins el 1.987.
La vinculació amb la UGD, va durar fins el 1.973, va ser una de les millors etapes del Rugby badaloní. Es va aconseguir un equip prou important que va estar varies temporades a primera catalana i fins i tot va jugar a 2ª divisió estatal, l’equip estava entrenat per un dels millors tècnics del moment, el Sr. Mota.
Acabada l’etapa de la UGD, el club va se acollit al Barri de Lloreda.  A partir de 1974 rep la proposta de ser una secció del Casino de Badalona, aquesta entitat i el seu President , possibiliten el poder jugar a Badalona, tornar al camp del C.F. Badalona les dues temporades següents, portant la normalitat que tot Club necessita per poder-se desenvolupar, així aquesta temporada 1974/1975, el Rugby Casino de Badalona, es va proclamar Campió de Catalunya de 2ª categoria, pujant a 1ª Catalana.
Passades les dues temporades al camp del C.F., torna la dificultat de jugar els partits a fora de Badalona.
L’any 1.979 es decideix no tornar-se a vincular a cap altra entitat, i constituir el RUGBY CLUB BADALONA, hereu del mític TIBURON U.C..
En aquest moment el Club l’integren més de 100 jugadors, 4 equips, (2 de sèniors i 2 de juvenil) i jugant-se els partits fora de la ciutat, fet que va fer que la Revista de Badalona, publiqués la següent reflexió “la situació del Rugby Club Badalona, representa una de les proeses més importants de l’esport Badaloní”.
Varen passar quasi 10 anys i el 1.987 l’Ajuntament de Badalona, dona permís al Rugby Club Badalona, per a disposar del terreny central de les pistes d’atletisme de Can Ferrater, vol dir aixó que desprès de més de 25 anys es pot entrenar i jugar a casa.
El terreny central d’aquestes pistes no dona les mides oficials d’un camp de Rugby, però la Federació Catalana va donar permís per a poder utilitzar aquesta instal·lació.

Des d’aquest moment i fins als nostres dies el RUGBY CLUB BADALONA, s’ha anat desenvolupant no sense problemes, però arribant a celebrar el seu 50è aniversari el passat 2011.